A Espanya es parlen diverses llengües i dialectes; per aquesta raó, es pot afirmar que es tracta d'un estat plurilingüe. El plurilingüisme de l'Estat espanyol es recull en l'article 3r de la Constitució. Els estatuts de sis comunitats autònomes van declarar oficials, a més del castellà, el català, a Catalunya, a les Illes Balears ia la Comunitat Valenciana, on es denomina valencià; el gallec, a Galícia, i el basc o basc, al País Basc i part de Navarra. Els estatuts van reconèixer també altres situacions lingüístiques: el cas del bable, ENEN el Principat d'Astúries; l'aranès, a la Vall d'Aran, i de les parles aragoneses, a Aragó. En tots ells es posa de manifest el valor d'aquest patrimoni lingüístic i la necessitat de fomentar-lo i de protegir-lo.
David Córdoba e Íker Villalba 4C
sábado, 20 de febrero de 2016
La realitat plurilingüe de l'estat espanyol
La diversitat lingüística constitueix una característica fonamental de l'Estat espanyol, ja que en aquest es parlen diverses llengües amb els seus respectius dialectes.
A Espanya es parlen diverses llengües i dialectes; per aquesta raó, es pot afirmar que es tracta d'un estat plurilingüe. El plurilingüisme de l'Estat espanyol es recull en l'article 3r de la Constitució. Els estatuts de sis comunitats autònomes van declarar oficials, a més del castellà, el català, a Catalunya, a les Illes Balears ia la Comunitat Valenciana, on es denomina valencià; el gallec, a Galícia, i el basc o basc, al País Basc i part de Navarra. Els estatuts van reconèixer també altres situacions lingüístiques: el cas del bable, ENEN el Principat d'Astúries; l'aranès, a la Vall d'Aran, i de les parles aragoneses, a Aragó. En tots ells es posa de manifest el valor d'aquest patrimoni lingüístic i la necessitat de fomentar-lo i de protegir-lo.
A Espanya es parlen diverses llengües i dialectes; per aquesta raó, es pot afirmar que es tracta d'un estat plurilingüe. El plurilingüisme de l'Estat espanyol es recull en l'article 3r de la Constitució. Els estatuts de sis comunitats autònomes van declarar oficials, a més del castellà, el català, a Catalunya, a les Illes Balears ia la Comunitat Valenciana, on es denomina valencià; el gallec, a Galícia, i el basc o basc, al País Basc i part de Navarra. Els estatuts van reconèixer també altres situacions lingüístiques: el cas del bable, ENEN el Principat d'Astúries; l'aranès, a la Vall d'Aran, i de les parles aragoneses, a Aragó. En tots ells es posa de manifest el valor d'aquest patrimoni lingüístic i la necessitat de fomentar-lo i de protegir-lo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario