L'estatut jurídic d'autonomia de la llengua a les Illes Balears

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al costat del castellà, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. A més, a les zones turístiques, es parlen l'anglès i l'alemany. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat. Hi ha una gran controvèrsia social sobre si es parla balear o català a les Illes Balears (mallorquí a Mallorca, en particular), vinculada al moviment "gonellista" per la llibertat lingüística balear. D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de 2001 i les dades sociolingüístiques de l'IEC de 2002, pel que fa al català la població es distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, el entén el 93,1%, sap llegir-lo el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una enquesta realitzada en 2003 per la Secretaria de Política Lingüística, dels 1.113.114 habitants de les Balears ho entenen 749.100, el saben parlar 600.500, i és la llengua habitual per 404.800 persones.

El nou Estatut d'Autonomia de Balears, aprovat en 2007, assenyala en el seu article 4 que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial». En aquest article, també s'indica que les institucions de la Comunitat «garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes». En el mateix sentit s'expressava la Llei de Normalització Lingüística, de 1986.