En
el món contemporani és una realitat habitual el fet que dos o més
idiomes estiguin en contacte per raons polítiques, culturals,
econòmiques, etc. El
resultat és que la major part dels països del món viuen en una situació
en què coexisteixen diverses llengües, és a dir, en una situació de
multilingüisme: això vol dir que hi ha més llengües que estats. Gairebé no hi ha cap país que sigui completament monolingüe, és a dir, que tingui una única llengua.
La situación de multilingüismo pone a las lenguas unas en contacto con otras. Este contacto puede ser de convivencia, ocasionar conflictos lingüísticos, producir interferencias lingüísticas, dar lugar a la sustitución de un idioma por otro o, incluso, a la aparición de nuevas lenguas.
Pot
passar també que llengües perdudes influeixin sobre una altra que s'ha
imposat (substrat), com, per exemple, les llengües de la Península
Ibèrica anteriors a la conquesta romana van influir en el llatí; o
que una llengua conqueridora no arribi a substituir la conquerida però
influeixi sobre ella (superstrat), com va passar també amb el llatí en
ser envaïda la Península Ibèrica pels pobles germànics; o que hi hagi un influx recíproc entre dues llengües veïnes (adstrat)
com ha succeït al llarg de la història entre l'espanyol i el català,
gallec, el basc, l'asturleonés i l'aragonès.
Así pues, el contacto entre lenguas puede dar lugar a diversos fenómenos lingüísticos, de entre los que se pueden señalar como más importantes los siguientes: el bilingüismo, la diglosia, las interferencias lingüísticas, la aparición de lenguas francas (lenguas sabires o pidgins y lenguas criollas), etc.

No hay comentarios:
Publicar un comentario